Un viver d’incerteses

Avui H ens ha contat el seu somni d’ahir a la nit: anava a una piscina amb un ninot de neu i aquest desapareixia. Clar, enmig d’una onada de calor tremenda, quines figuracions somiem que siguin oportunes a les alteracions de medi que afecten a les nostres estructures de vida més mundanes? Quins modes d’estar desitgem, necessitem, podem continuar assajant per a mantenir-nos juntis a través i malgrat aquest daltabaix?

Enmig de l’ona de bloqueig per desbordament, hipersensibilitat i esgotament des de la qual emeto, començaré per desvelar el procediment per a escriure el que segueix. Primer Ona em va enviar els seus materials (alguns guions de lectures performatives, presentacions en congressos, dossiers de sol·licitud de beques i enllaços a la seva web). Vaig passar un temps, alguns dies, relacionant-me amb aquests materials d’una forma un xic estranya, a estones fent com si no tingués l’Ona al costat i mirés aquests materials per primer cop, a estones assumint que l’Ona entenia el meu pla sense jo tenir-ne encara cap, a estones pregant-li que m’ajudés a pentinar la ingent quantitat de fragments que havia compilat en un document del tot inviable per a qualsevol que gaudi d’un relat filat. Després vaig passar un temps, pocs dies, mirant fixament els fragments i embadalint-me a cada vegada, però molt per dins, sense aconseguir elaborar res des d’aquí més que una bola d’admiració i sintonia molt profundes. Finalment, el penúltim dia a última hora, vaig marcar alguns fragments en negreta i els vaig ordenar en tres grans blocs que en aquell moment van cobrar sentit per a mi, i que vaig intitular “Vida i mort de les metàfores”, “Propagació enabe” i “Canvi a través”. Vaig pensar que un títol vàlid per a un escrit sobre el treball d’Ona per a la Col·lecció d’Hangar podria ser “Un viver d’incerteses”.

Ona Bros ho fa sovint: encossa allò desconegut. Posa la llengua en posició tubular, com sap que altris no poden, per a encossar aquest marcatge de diferenciació¹. Assumeix la postura estàndard del shot que en altres ocasions captura per a encarnar la distància entre un costat i l’altre del dispositiu pornogràfic². Camina pel territori per a habitar en diferit un trànsit trans-fronterer que va marcar la vida d’algú tan qualsevol i tan fonamental com és la seva ancestra³. Una mica així, el que ofereixo a continuació no és més que un exercici de sintonització i d’escriptura-mirall que es posa molt íntimament al costat d’Ona, de la seva veu, el seu estudi, els seus ancoratges indagatoris i les seves imatges (materials o enunciades), i la reprodueixo de vegades verbatim, o la propago potser en confiada distorsió.

Vida i mort de les metàfores

Amb les logístiques del sentit del que fem en el dia a dia, el treball d’Ona Bros fa proves. Allò metafòric és logístic, i allò logístic és absolutament polític. Què es transporta d’on a on; quinis estan implicadis en aquest tràmit i quinis queden sistemàtica i sistèmicament fora. Com es procedeix a moure sentits i significats, per quins mitjans i sobre quines formes de món com a base. Quant de temps porten aquests carrils de significació oberts, quant de temps els queda d’apertura i per què tant, o tan poc. L’estudi —i de vegades participació— del desplaçament de masses de sentit amb finalitats estètic-polítiques és, crec, una de les operacions més bàsiques —en el sentit que ocupen la base de manera rotunda— dels projectes més recents d’Ona Bros. Així, Ona es dedica a atendre de forma intuïtiva i quasi serendípica, però excepcionalment rigorosa, les formes en què les tecnociències han portat uns mons a uns altres, a força del seu transport analògic (a base de traslladar anàlogament, fent metàfores mai innocents, mai neutrals).

Les quimeres venen reclamant el temps circular umbilical.
Fartes de l’herència unilineal descendent i patercentrada, narrada per la poètica de la lluita, del dominant i del recessiu, tan heugenètiques, basades en l’imaginari maquínic determinista y esencialista de l’ADN com la veritat primera i última de l’individu.
Ficcions que blinden un cert tipus de parentesc heterocentrat i la institució mare.
Narratives utilitzades per a justificar l’extractivisme de certs cossos en la economia global de la reproducció asistida com la compraventa de òvuls o la gestació subrogada.
Urgeixen nous relats que torcin el discurs.⁴

Una praxi de recerca-art que manufactura trops, desviaments del sentit comú, de l’assumpció o del tabú, convocant a qui se senti interpeladi per les vibracions d’algun “nervi social amb una alta densitat d’imaginaris que es despleguen reactivament al mínim frec”⁵. Aquí Ona està treballant amb la micrologística d’alguns tabús. Quan se’ls troba, prova a estrènye’ls-hi els límits, a canviar-los de lloc els termes i les condicions.

Quant a A Horse is not a metaphor, la seva peça de 2008, Barbara Hammer va explicar que “supervivent” mai m’ha semblat la paraula adequada per a referir-me a una persona que viu amb càncer. Triaria una paraula que signifiqués floriment, un sentit de benestar, exaltació i amor per la vida. El cavall no és una metàfora, sinó una criatura viva i respirant de poder i orgull a la qual m’uneixo en la vida moment-a-moment”.⁶

En continuïtat amb aquesta voluntat activa d’elecció de llenguatges més oportuns per a la nostra potència, amb el desplaçament de camps semàntics esclatants i limitants de força vital, Ona Bros vernacularitza i re-situa amb els seus propis mitjans a les grans de les arts visuals feministes experimentals i de les tecnociències feministes. Hi ha altres maneres de contar:

El contramapa genètic
La cancel·lació de les jerarquies subcel·lulars
L’assemblea llibertària de bioens
La circularitat dels temps umbilicals
La comunalitat reproductiva
Les genealogies quimèriques ⁷

La transferència de paquets de sentit (unitats o conjunts de significació que estan vius, i manufacturen semiòticament la forma en què vivim) pot de fet acompanyar a aquests mateixos paquets fins al seu final. Retòrica pal·liativa, podria ser. O la posada en escena de preguntes per a esbossar l’abolició de la correspondència de sentit figurat d’una forma de món que no defensa la vivesa solidària i d’alliberament que necessitem. Mort a aquesta metàfora. Next.

Propagació enabé

Ens resulten familiars els esqueixos, els empelts, els capficats i els rebrots. Tècniques de vinculació naturocultural, sempre en tensió i gairebé sempre al límit d’allò nomenable. Formes de propagació de la vida, de mutació en comú, de cultiu de varietats insospitades de modes d’existència inter-depenents, de nodrir vincles no categoritzats, no estancs ni estàtics. Ens resulten familiars, a Ona i a mi. Ens fan familiaritzar-nos amb formes des-esperades de vinculació per altres mitjans. Modes inesperats de parentiu, de criança, de maternalització no binaria quan les ganes hi són. Propagació de vida compartida eventualment enabe (nb)⁸. Co-criança a través de les incerteses de la humaneça. I això també significa fer i ésser mala herba del tot espontània, com la cugula⁹ que creix a les cunetes dels cercles patriarcals i productivistes.

Ona reclama des del seu treball la “fi de la propietat genètica individualitzada”. Jo em sumo a aquesta revolta contra la modernitat reproductiva i unificadora en universals relacionals, i tornem en loop a Sophie Lewis: “en quin moment allò queer no planteja cap desafiament a la propietat? Amb quina finalitat estem queeritzant la maternitat?”¹⁰

Un viver d’incerteses és la figuració més mobilitzadora que puc imaginar-me per a habitar la contemporaneïtat patriarco-colonial, la rotunditat d’aquesta norma en tensió amb l’atapeïdíssim entramat d’inter-dependències en el qual té lloc, carregat de contradiccions i d’injustícies arrelades de mala manera.

“Fer món” no és el mateix que constituir processos de justícia regenerativa. Un tipus d’acció assumeix certa capacitat per a desvincular-se del que hi havia anteriorment, produint des d’una suposada (i fal·laç) tabula rasa; es tracta de seguir utilitzant el blueprint del projecte modern, en cert sentit. Davant la planúria de la genètica, per exemple, la praxi de la recerca-art per una justícia regenerativa de la qual Ona Bros participa, es compromet a restaurar i reparar parcialment mentre es treballa amb el que hi ha. Des d’aquí es faciliten condicions de possibilitat per a la generació de teixits relacionals i de sustentació que siguin aliances emergents, epigenètiques i, en bona mesura, insospitades en el moment de partida.

Contra l’essencialisme i el determinisme biològic del capitalisme racial, antropocèntric i capacitista, la propagació enabe s’ocupa de florir més enllà del concepte humanista liberal d’allò filial¹¹, que sosté la subjectivitat individual com el lloc de producció identitària i de desig.

Així, Ona sent i expressa l’esfondrament d’aquest règim essencialista des de dins, i en contra: “amb el teu peu vas esfondrar els pilars sobre els quals es va fundar el món modern: l’ésser autònom, la jerarquia de presències, les excuses per a l’espoliació”.¹²

La criança enabe ens resulta familiar, la regeneració de mons senzills, però no repetitius ni nostàlgics. Ens resulta familiar el boicot a l’assumpció de formes de reproducció basades en la ficció industrial de la versemblança i els esborraments de dependències que comporta. Ens resulta familiar la noció de reproducció assistida quan es planteja en termes no tecnosolucionistes: els processos reproductius sempre són assistits perquè, quina reproducció no és assistida?¹³. I aquí ens resulta familiar preguntar, amb Sarah Franklin: “la reproducció assistida reprodueix molt més que criatures, de quina cultura participa i crea?, què reprodueix la reproducció assistida?” ¹⁴

Ens resulta familiar una subjectivitat política col·lectiva si és més-que-humana, més-que-nuclear, però també més-que-familiar i, per descomptat, més-que-pessimista en els termes en què M. Murphy planteja aquesta noció¹⁵, malgrat el col·lapse multilateral i multimodal, podem seguir inventant marcs per a la regeneració i la reproducció enabe resistent a l’antiutopianisme TERF o sense escrúpols. Urgeixen nous relats, li ho devem a lis nenis del gel i a lis adultis que criem amb ellis.

Per a això caldrà cridar a les comunitats.
Invoquem doncs als llinatges uterins no genètics,
llinatges de llet extra-uterinss,
parentius quimèrics de barri,
monstres parits a casa,
Equidnas del complexe sociotècnic de l’a.¹⁶

Canvi a través

La congelació i el desglaç són processualitats relacionals que Ona Bros escull per a atendre les interseccions entre temps i temperatura, tant en el plànol dels imaginaris i les pràctiques culturals com en el de les organitzacions geopolítiques i socials.

El gel i les materialitats lligades a les baixes temperatures són en el present simbòlicament inestables, titil·lants.
Resignificacions tèrmiques que mobilitzen les categories mort/vida.¹⁷

L’ontologia radicalment inestable del gel com a materialitat elemental és un activador d’estudis i experiments en el context tecnocientífic de l’ús de la criopreservació per al manteniment i la memòria (bancs de llavors, clíniques de reproducció humana assistida, logística global d’aliments), però també sens dubte en ple canvi climàtic i escalfament global.¹⁸

En sintonia amb el mode en què el seu treball a BetaBlastoCuir es familiaritza amb l’estranyesa dels processos de gestació i criança, en la línia d’operacions que ha titulat CRYO, Ona segueix trobant-se amb potències de transformació que li murmuren des d’allò minúscul, atenent a les evidències i senyals que li aporten eines i contraarguments davant les lògiques i logístiques de l’episteme occidental, burgesa, heterocentrada, capaç i blanca del “perquè puc el que vulgui”. A CRYO també es tracta d’establir una pràctica de recerca-art que es reconegui en l’ocupació de fer no exactament com es vol sinó més aviat com es pot, amb qui (o amb el què) s’aproximi, es presti i es disposi a això. Aquesta és una forma de solidaritat generosament elàstica que em va ensenyar a entendre Ona, i m’ho recordo sovint des de llavors, també en la militància: fem política més aviat amb qui podem, no tant amb qui volem. I aquesta transformació és de vital importància per a mantenir-nos sintonitzadis amb la complexitat del món en què anem sent. D’aquesta manera, la lògica del desig absolut i totalitzador es veu posada en suspensió (o fosa, agafa la teva metàfora i després retòrç-la) per un vincle creatiu i generatiu amb qualsevol agents condicionants per a la transformació afectiva i relacional constant i quotidiana. O dit d’una altra manera: una vegada més, a CRYO Ona opera no tant des de l’amor incondicional com des de l’amor canviant i atent als límits i a les desigitats (desitjos/necessitats, segons Amaia Pérez Orozco¹⁹) de constel·lacions i cadenes d’atencions molt més àmplies que les que vinculen al “jo” i al “tu” en “l’ara” o el “demà”.

En els processos de congelació i descongelació, passat i futur es fonen. Manteniment i preservació es troben amb potències transformadores i passen a renegociar situadament les formes de permanència més oportunes, si és el cas.

Estats de vida latent o de mort incompleta.
Desestabilitzant les fronteres binòmiques imposades entre allò que ha de ser preservat i allò que ha de ser evitat costi el que costi.
I enllaçant així amb certs feminismes i diverses cosmovisions on els territoris entre allò viu i allò mort estan densament habitats.²⁰

El canvi ocorre a través del (des)glaç com turbulència en ple apogeu dels inferns liberals²¹. Tot i tenir lloc lenta o abruptament, segons cada conjuntura específica, un ordre de món està en plena renegociació. La dependència de les lluites per l’alto el foc per part de les comunitats del gel, o aquella que té lloc entre les comunitats del camp i les del laboratori, són les que convoquen a aquestes solidaritats elàstiques i resilients a implicar-se en polítiques i estètiques encara incertes en els seus detalls però l’agitació de la qual activa la configuració del que ens vincula i desigitem, criant incerteses i sempre operant des-de-i-contra els xantatges del turbocapitalisme, les memòries familiars, la matriu de sexe-gènere o la llar nuclear privada.

1. BetaBlastoQueer (Ona Bros, 2021) http://ona-bros.net/wp-content/uploads/2023/07/Ona-Bros-BetaBnastoCuir-Nogueras-Blanchard-1024×683.jpg
2. Cum Shot (Ona Bros, 2016) http://ona-bros.net/projectes/cum-shot/
3. Camp a través (Ona Bros, 2013) http://ona-bros.net/projectes/campatraves/
4. Ona Bros, Fragment de les quimeres. Performance BetaBlastoCuir (MACBA 2022)
5. Conferència llegida per Ona Bros al congrés “Les Mares No”. Universitat de Vitòria, 2024.
6. A Horse is not a Metaphor (Barbara Hammer, 2008) https://barbarahammer.com/films/a-horse-is-not-a-metaphor/ (traducció pròpia)
7. Ona Bros, Fragment de les quimeres. Performance BetaBlastoCuir (MACBA 2022)
8.  “Enabe” és el desplegament fonètic de la contracció tipogràfica “nb”, que respon a “no-binarie”.
9. Cugula és un terme vernacle utilitzat per a nomenar l’Avena Fatua, la civada silvestre o salvatge. Es considera una “mala herba”, i hi ha llocs on quan en una família naixia un bebè amb vulva es deia que els havia “sortit cugula”. Per aquesta història, per la seva sonoritat i per la seva capacitat de convocatòria, a Ona i a mi ens sembla un cognom fantàstic dins del qual seguir-nos inventant formats relacionals queer i trans*feministes.
10. Sophie Lewis, Abolir la familia. Un manifiesto por los cuidados y la liberación. Traficantes de sueños, 2023 (p. 50).
11. Tiffany Lethabo King, “Black ‘Feminisms’ and Pessimism: Abolishing Moynihan’s Negro Family.” Theory & Event 21, no. 1 (2018): 68-87.
12. Ona Bros, “Diario del embrión”. Material de BetaBlastoCuir (2021)
13. Bruna Álvarez, Receptoras de óvulos en el contexto español: trayectorias, conflictos e imaginarios (2023). https://open.spotify.com/episode/0unf66ca0a8Hy2OHCHRyTy
14. Sarah Franklin, “Postmodern Procreation: A Cultural Account of Assisted Reproduction”. En Conceiving the New World Order, ed. F. Ginsburg and R. Rapp, University of California Press, (re-publicado en Science and Culture, 17:522-61).
15. M Murphy, afirmació oral publicada per Radio Web Macba, SON[I]A #403 https://rwm.macba.cat/es/podcasts/sonia-403/
16. Ona Bros, Fragmento de les quimeres. Performance BetaBlastoCuir (MACBA 2022)
17. Ona Bros, CRYO (2024) http://ona-bros.net/projectes/cryo/
18. Sara Lafuente, interlocutora d’Ona Bros, junt amb altris investigadoris participa d’un marc de recerca sota el títol de Cryosocieties: Suspended Life: Exploring Cryopreservation Practices in Contemporary Societies. https://cryosocieties.uni-frankfurt.de/
19. Aquest terme li l’he escoltat a Amaia oralment, però el seu extens treball sobre les condicions contemporànies de les cures està desenvolupat extensament al seu llibre Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Traficantes de sueños, 2019.
20. Ona Bros, CRYO (2024) http://ona-bros.net/projectes/cryo/
21. Ian Alan Paul, Liberal Infernos, Ill Will, 2024. [Traduït al castellà per Boina Ácrata: Infiernos Liberales. https://boinaacrata.wordpress.com/2024/05/16/infierno-liberal/]